Sketch Trio 2
Sketch Ind 9
Sketch Duo 6
Sketch Duo 5
Sketch Ind 8
Sketch Ind 7
Sketch Duo 4
Sketch Ind 6
Sketch Ind 5
Sketch Duo 3
Sketch Ind 4
Sketch Ind 3
Sketch Duo 2
Sketch Ind 2
Sketch Duo 1
Sketch Ind 1
Sketch Trio 1
Lepret 4
Lepret 0
Passio Text 1
El col·lectiu ENTINTA em brindà la possibilitat de participar en aquest Projecte Col·lectiu i multidisciplinari que prenia com a leit motif: el vi.
El projecte coneixia diversos estadis tot partint d’un tast de vins amb una somelier professional que ens guiaria cap a les sensacions que evocaríem a les creacions, amb intervencions de poetes i el recolzament de la DOCatalunya.
Gairebé una vintena d’artistes vam poder fruir d’aquest projecte on el meu poeta partner fou Carles Morell.
+ paper japó de tint vermell amb tipografía serigrafiada en blanc
Passio 4
Passio 3
Passio 2
Passio 1
Little Ind 3
Little Duo 5
Little Trio 2
Little Ind 2
Little Trio 1
Little Duo 4
Little Duo 3
Little Ind 1
Little Duo 2
Little Duo 1
Soledat Text
És una reflexió damunt el paper, les planxes…junt a l’olor a vernís i l’espessor de la tinta sobre l’estat de solitud intrínseca, permanent, impassible i greu en que se sosté tota persona, home o dona, en aquesta realitat.
Soledat Ind 3
Soledat Duo 2
Soledat Duo 1
Soledat Ind 2
Soledat Trio 1
Soledat Ind 1
Vella Text
La Vella Bella Maldat és una sèrie pictòrica primerenca que vol prendre en valor un dels grans interrogants humans (concretament, des de un punt de vista d’una societat catòlica): El problema del mal. Com afrontar-lo, gestionar-lo…com respondre’n. La sèrie vol, molt humilment, donar valor, constància, importància i sentit al mal en la nostra condició humana. Des de una visió de jove artista se cerca la bellesa i el sentit en el mal sense la voluntat d’assumir-lo, encara rebel, però de fluir-ne a nivell sensorial a través de la pintura.
Vella Duo 3
Vella Duo 2
Vella Trio 1
Vella Duo 1
Mans Text 1
Amb “Elogi de la mà” gairebé podríem parlar d’un doble Elogi. Si bé per la mà s’ens escriu en majúscules; també ret homenatge i gratitud a Henri Focillon per el gran tractat que feu elogiant-la a “Èloge de la main”(1934). La mà no deixa de ser la eina pròpia de la creació de tot artista, i en ella i amb ella parla, al pintar-la, de la seva identitat com a tal prenent la part per el tot i apunta a certa genialitat. Potser l’artista que representa les seves mans vol fer esment d’aquesta eina clau que li permet crear. Tanmateix pot plantejar-se-li el dubte de si realment la Mà els representa o són mers portadors/representants de un creador aliè que conviu en ells adjacent al seu cos. Les Mans prenen la iniciativa, diguem-ne, del “Somni del pensament”.