Elogi a la mà

Amb “Elogi de la mà” gairebé podríem parlar d’un doble Elogi. Si bé per la mà s’ens escriu en majúscules; també ret homenatge i gratitud a Henri Focillon per el gran tractat que feu elogiant-la a “Èloge de la main”(1934). La mà no deixa de ser la eina pròpia de la creació de tot artista, i en ella i amb ella parla, al pintar-la, de la seva identitat com a tal prenent la part per el tot i apunta a certa genialitat. Potser l’artista que representa les seves mans vol fer esment d’aquesta eina clau que li permet crear. Tanmateix pot plantejar-se-li el dubte de si realment la Mà els representa o són mers portadors/representants de un creador aliè que conviu en ells adjacent al seu cos. Les Mans prenen la iniciativa, diguem-ne, del “Somni del pensament”.